Currar mata

L’altre dia, en anar a treballar a primera hora del matí, cansat de l’estrès de tota la setmana i del poc dormir, vaig veure a terra un paquet de tabac, blanc i vermell, amb una frase lapidant que em mirava fixament amb les seves lletres grans i impactants, “FUMAR MATA”. En principi no em vaig sentir al·ludit perquè ja no fumo des de fa anys però em vaig posar a pensar. Està bé que les autoritats sanitàries se’n preocupin tant de nosaltres però tanmateix jo no conenc ningú que hagi estat treballant tota la vida i hagi sobreviscut eternament, per tant, també podríem arribar a una altra conclusió, “CURRAR MATA”.

En aquest moment m’imagino aquesta frase impresa a la barra espaiadora del teclat del meu ordinador a la feina i perquè no també als mànecs de les eines de treball, en els Post-its de l'oficina, als volants del camions... Us imagineu que quan anéssiu a fitxar a l’entrar a treballar en comptes de l’hora i “passi la seva targeta” digués: “està vostè a punt d’iniciar una activitat que pot ser perjudicial per a la seva salut, està segur que vol continuar?”? i un parell de botons tàctils “sortir, continuar” i depenent de l’opció escollida et digues “el que li pugui passar a partir d’ara serà sota la seva responsabilitat”.

Però bé hem de sobreviure i no ens podem deslligar del treball, per tant, estaria bé que al peu de la nòmina hi hagés aquesta petita postil·la: “L'empresa li recorda què, a recomanació de l'OMS, s’hauria d’agafar uns dies de festa a compte de la Tesorería General del Estado”. Estic segur que aquesta recomanació seria molt més ben vista i acceptada que la dels paquets de tabac. I podria apostar que tothom, per salut i només per salut, en faria cas.