Genuïnament masculí

És aquella hora fatídica de qualsevol dia de l’any. Quarts de tantes del vespre. Tant se val que sigui estiu o hivern, que faci calor o que plogui. Els homes hem de complir amb un deure moral que se’ns ha imposat per “praxis”. És cosa d’homes. Poques vegades veureu una dona fent aquesta activitat. “És hora de baixar la brossa”.

Fins ara era una tasca bastant simple però altament ridícula. Tots hem vist la imatge del nostre veí d’escala o de carrer (la nostra preferim no veure-la) amb bata i espardenyes o bé amb pantalons curs i aquella samarreta atrotinada però que tant còmoda és per estar per casa o pijama i anorac... I no et dic res si plou o ha plogut. Si plou o ha plogut no baixaràs al carrer amb sabatilles perquè després vagis deixant petjades per tot el pis? No. Així que, amb els pantalons curts o aquell xandall vell, et calces les sabates de vestir (que només tornar a entrar al pis et canviaràs per les espardenyes), agafes la bossa de la brossa i a visitar el contenidor. Menys mal de la complicitat de l’hora; poca gent, poca llum...

I com deia, fins ara era una tasca bastant simple, però ara... Bossa ecològica contenidor marró, la del plàstic al plàstic, el cartró, el vidre... Compte! les piles i les bombetes no. Guarda l’oli!

Perquè ara no és baixar amb una bossa de brossa, ara baixem carregats fins a les dents amb tot tipus de bosses i ara sí ens sentim ridículs. Menys mal que anem de pressa perquè tot això ho fem amb l’espai de temps “d’entreanuncis” o a la mitja part d’algun esport. Sí amics meus, sí. Genuïnament masculí.

Ja en tinc els gens plens!